Títol   : La doble hélice 

Autor : James D. Watson 
Data : 24 d´abril 2017

 

 

Wikipedia

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_desoxiribonucleic

L´AUTOR

James Dewey Watson nascut a Chicago, el 1928, on va estudiar a l´escola Horace Mann Grammar durant 8 anys i dos més a la South Shore High School. El 1947, es va llicenciar com a zoòleg i durant aquest temps el seu camp de treball va ser l´observació d´ocells en la natura. Tot i això el seu gran interès per la genètica el va portar a fer un doctorat al 1950ma la Universitat d’ Indiana. Aquí va rebre la influència dels genetistes H.J. Muller i T.M. Sonneborn, i del microbiòleg S.E. Luria. La seva tesi doctoral, dirigida per Luria, va ser un estudi sobre l´efecte dels raigs X en la multiplicació de bacteriòfacs.

El 1951, va veure per primera vegada el patró de difracció de R-X del DNA. Aixó el va fer canviar la direcció dels seus estudis cap a l´estructura química dels ácids nucleics i les proteïnes. Aquest mateix any coneix a Crick i troben el seu interès comú en trobar l’estructura del DNA. Ells pensaven que seria interessant endevinar quina era la seva estructura. Entre 1951 i 1953 va treballar al laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge.

Prenent com a base els treballs realitzats en aquell mateix centre per Maurice Wilkins i Rosalind Franklin, watson i Crick van describint l´estructura en doble hèlix de la molècula de l’àcid desoxiribonucleico ADN. Lesinvestigacions van proporcionar els mitjans per comprendre com es copia la informació hereditaria, descobrint que la molècula d’ADN està formada per compostos químics enllaçats anomenats nucleòtids. Cada un dáquest consta de tres parts : un sucre anomenat desoxiribosa , un compost de fósfor i una de les quatre possibles bases nitrogenades : adenina (A), timina (T), guanina (G) i citosina (C). Posteriorment Arthur Kornberg va aportar proves experimentals de l´exactitud del seu model.

Com a reconeixement als seus treballs sobre la molècula d´ADN, watson, Crick i Wilkins van compartir l’any 1962 el premi Nobel de Medicina o Fisiologia , un premi que no fou otorgat a Rosalind Franklin, la qual havia mort de càncer l´any 1958 i que la feu ineligible pel guardó de lÍnstitut Nobel. A partir de l’any 1988 va participar en el Projecte Genoma Humá de l’Institut Nacional de Salut dels Estatts Units, projecte que abandoná l’any 1992.

L´OBRA

Com totes les històries reals, tot depen de qui les expliqui.En aquest cas l’obra és l’experiència del descobriment de l’estructura de l’ADN explicada per uns dels seus protagonistes. Aquesta , com moltes altres és una història controvertida. Com explica Sergi Cortiñas, professor de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en la seva tesi doctoral :«…L’obra de divulgació principal de James watson és The double Helix – 1968- , una publicació que va aixecar un gran interès i una considerable polseguera per determinades afirmacions. La doble hèlix és un relat autobiogràfic de les investigacions científiques realitzades per Watson entre els anys 1951 i 1953 amb el britànic Francis Crick. Aquella recerca conclou amb el cabdal descobriment de l´estructura de l’ADN, que els valdrà el Nobel de 1962. La contundència de les impressions personals de watson sobre els conflictes d’interessos i els recels dels científics involucrats en una recerca va provocar un escàndol considerable. La doble hélix ha fet còrrer rius de tinta en els cercles científics i divulgadors de tot el món. Jacques Bergier ) Odessa 1912- Paris 1978 ), enginyer i escriptor francès preocupat per la comunicació científica, va incloure La doble hélix en la llista de llibres maleïts per la major part de la comunitat científica internacional.

“En el seu llibre [ La doble hélix] la classe científica, lluny d´aparèixer com una agrupació d´ànimes nobles en busca de la veritat, semblava una colla de bandits on cadascú feia víctima el seu veí dels trucs més detestables […] Llavors els savis van fer circular la consigna de no comentar el llibre. Un científic eminent va declarar a la gran revista anglesa nature : 2 Li seria més fàcil trobar un clergue disposat a comentar un llibre pornogràfic que un savi que accedís a parlar de la doble hélix.” ( Bergier 1971 ).

Boicotejat per uns, maleït per altres i adorat per la majoria de divulgadors cientñifics, la válua del text de Watson és , en qualsevol extraordináriaper conèixer les formes de treballar dels científics i per comprendre l´estructura de l´ADN.

La doble hélix ha adquirit el rfang propi dún clàssic de la divulgació científica i ha situat el seu actor, malgrat els pocs títols publicats, entre els millors de la tradició anglosaxona.

SUGGERIMENTSA LA LECTURA

L´any 2003 es van celebrar 50 anys del descobriment de l´ADN amb aquest motiu es va generar molta informació referent a aquesta troballa

-Salvador Dalí l´ADN : en el cinquantè aniversari de la doble hélix

https://elpais.com/cultura/2017/07/08/actualidad/1499539934_233990.html

-Entrevista a James Watson a ELPAIS

https://elpais.com/diario/2005/09/11/domingo/1126410755_850215.html

Tanmateix, Watson no és l´únic que va explicar de manera autobiogràfica la història del descobriment. També Crick, per exemple ho explica en el seu llibre Qué loco propósito ( 1989, !a ed. Metatemas ; 19 : Tusquets BCN ).

Com ja hem vist en altres casos l´art i la ciència van més de la ma del que sovint sembla.