Títol: El árbol de la ciencia

 

Autor : Pío Baroja
Data : 18 de Juny  2018

 

Autor

Pío Baroja, escriptor espanyol de la Generació del 98 nascut en el sí d’una família distingida i coneguda de Donosti (Guipúscoa) relacionada amb el periodisme i el negoci de la impremta. Pío, el petit de tres germans, va abandonar la professió de metge per dedicar-se a ser escriptor. El seu pare, en Serafí, va ser un periodista d’idees liberals i enginyer de mines habituat a constants trasllats i canvis de residència, la qual cosa va condicionar el desarralament del futur escriptor i la seva afició als viatges. Entre els seus primers escriptors preferits hi figura Jules Verne, Mayne Reid i Daniel Defoe. Es va llicenciar en medicina l’any 1894 a Madrid amb un estudi psicofísic del dolor.

Pío Baroja no va ser un bon estudiant. Li faltava interès, tenia mal humor i no connectava prou bé amb els seus professors. Era hipercrític amb tot. No se sentia atret per cap professió i només es trobava a gust quan escrivia. Tímid, esquerp i ateu, no es va arribar a casar-se mai. Després de defensar la seva tesi se’n va anar com a metge a Zestona (Guipúscoa).

Desde madrid va començar a col.laborar amb diaris i revistes simpatitzant amb els corrents anarquistes però sense militar obertament en cap. El 1900 va publicar el seu primer llibre, un recull de contes titulat Vidas sombrías, on feia referència a molts personatges coneguts durant la seva estança a Zestona. Prestigiosos escriptors del moment, entre els quals havia Unamuno, Azorín i Pérez Galdós, entusiasmats, es van interessar per la seva obra, la qual cosa va propiciar el seu reconeixement en el món literari fins que li va permetre deixar definitivament el negoci familiar.

Al seu domicili, a Madrid, Baroja es reunia amb tertulians escèptics, entre els quals hi havia Camilo José Cela. L’escriptor va morir el 1956 afectat d’asterioesclerosis.

Baroja va escriure més de 100 llibres i el 1935 va ser admès a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Va desenvolupar el gènere narratiu però també va escriure assaig, teatre i biografia. va agrupar les seves novel.les en deu trilogies i alguna tetralogia.

L’OBRA

El árbol de la ciencia (1911), forma part de la trilogia “La Raza“, conjuntament amb La dama errante (1908) i La ciudad de la niebla (1909). L’acció es desenvolupa a finals del segle XIX, entre 1887 i 1898. De caràcter autobiogràfic, l’obra s’estructura en set parts, al mig de les quals hi ha una conversa de caire filosòfic amb l’oncle del protagonista, el doctor Iturrioz defensor del pragmatisme anglosaxó en contraposició a l’idealisme alemany. La vida d’Andrés Hurtado constitueix el fil conductor de l’obra. Aquest, primer com estudiant de medicina a Madrid i per tant immers en les classes socials de la capital d’Espanya a finals del segle XIX, i més tard com a metge de poble, permet plasmar a Baroja la visió del medi rural espanyol.

Aquesta part de la trilogia descriu l’època en que Hurtado comença a estudiar medicina a Madrid. L’obra descriu l’ambient estudiantil i de l’ensenyament de medicina que es feia a les hores amb grans classes magistrals. Tal com explica el perfil dels professors vells i distants. El seu títol fa refrència a l’arbre que va ocasionar l’expulsió d’Adam del paradís. El seu protagonista, representant de l’ésser humà reflexiu, és un fidel reflex d’aquesta vida bandejada de la felicitat, irremeiablement dolorosa. La ciència i el coneixement, el fruit que Andrés prova per explicar-se els misteris de la vida, no li aporten les respostes que busca sinó que intensifiquen el seu sofriment.

Baroja defensava un model de novel.la oberta. Segons afirmava: “La novela en general es como la corriente de la historia: no tiene principio ni fin; empieza y acaba donde se quiera”. Baroja composava les seves obres a partir d’una serie d’episodis dispersos units per un personatge central. Molts dels seus personatges són éssers inadaptats, crítics amb el seu entorn i amb la societat en què es veuen immersos. Resignats, acaben vençuts física i moralment. Les seves novel.les traspuen un profund pessimisme en la línia de pensadors de Schopenhauer i Nietztche.

Suggeriments a la lectura

Medicina i literatura, una parella de fet

¿Hubo generación del 98 en la ciencia?