Títol:La Ciència en la literatura…Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps

Autor : Xavier Duran
Data : 22 de gener de 2018

Wikipèdia

https://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Duran

Web – UB – Notícies 

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/09/012.html?

Xavier Duran apunta que, d’altra banda, si bé les edicions d’obres literàries solen incloure informació- al pròleg, a les notes a peu de pàgina, etc- sobre la vida dels autors i el seu entorn per poder comprendre i valorar millor les seves obres, no és gaire habitual trobar-hi una análisi del context científic que, en molts casos, contribuiria a facilitar-ne la lectura.

Per exemple, per entendre els versos de Shelley és important conèixer la situació de la ciència al segle XVIII i principis del XIX i la passió que despertava en aquest poeta; o, en el cas d’algunes obres del segle XIX amb referències mèdiques, costarà d’aprofundir-hi si no teneim el marc cientñific i mèdic que va portar a plantejar certs arguments i personatges. És per això que la ciència ajuda a entendre la literatura, però també a la inversa: moltes obres literàriesajuden als historiadors de la ciència en les seves recerques, i els lectors en general, a reflexionar sobre els problemes ètics que suscita la recerca.

En la conclusió, l’autor posa en evidència la relació – entre creació científica i la literària al llarg dels darrers tres mil anys. Finalment, el llibre inclou una àmplia bibliografia de les obres consultades i referenciades.

L’autor

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/duran-i-escriba-xavier

L’obra

L’autor en aquesta obra estudia la presència de la ciència en la literatura, en un recorregut que comença amb Homer i arriba fins l’actualitat, passant per una amplíssima sèrie d’autors, que inclou, entre molts d’altres: Shakespeare, Dickens, Tolstoi, Melville, Salvat-Papasseit, Foix, Kerouac i Mann.

En aquest volum, que forma part de la col.lecció Catàlisi, de Publicacions i Edicions de la UB, Xavier Duran aplega referències a obres de tots els gèneres, tant de l’àmbit de la narrativa, la poesia, i el teatre, com de les memòries i l’assaig. Ofereix un panorama literari molt ampli, dels orígens a l’actualitat, que abasta gairebé trenta segles.

Atès que la relació entre la ciència i la literatura és un aspecte poc conegut – malgrat que en les darreres dècades ha estat objecte de molts estudis,sobretot en l’àmbit anglosaxó – , l’autor ha fet un esforç de contextualització de l’entorn científic, social i cultural per tal déxplicar la influència de la ciència en un escriptor o en una obra determinada.

Estructurat cronològicament, el llibre no renuncia a seguir un fil temàtic quan convé: per exemple, quan es parla de les teories geocèntrica i heliocèntrica o quan s’exposa l’evolució de la medicina entre els segles XV i XVIII, s’esmenta Shakespeare, un autor que es va referir sovint a l’astronomia i la medicina en les seves obres.Per bé que repassa de manera exhaustiva la literatura anglosaxona, Duran també s’atura en autors i obres d’altres tradicions occidentals, com l’espanyola i la llatinoamericana, la francesa, la italiana, la portuguesa, l´alemanya i la russa. Pel que fa a la literatura catalana, s’hi esmenten exemples tan significatius com Tirant lo Blanc , Narcís Oller, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix o Llorençc Villalonga.