Títol   : Solaris

Autor : Stanislav LEM
Data : 26 de febrer del 2018

Stanislaw Lem va nèixer a Leòpolis, Polònia, actualment Ucraïna, 1921.El seu pare va ser metge a l’exèrcit austrohungarès. De família catòlica d’ascendència jueva el 1942 es va salvar de l’Holocaust fugint a temps del ghetto amb documentació falsa. Lem va treballar de mecànic i soldador i va col.laborar amb la resistència. L’any 1946, va establir-se a Cracòvia, on va reprendre els seus estudis de medecina a la Universitat Jaigellolian, però va a negar-se a treure el títol per no veure’s forçat a allistar-se com a metge militar. Va treballar com a ajudant en el món de la investigació científica i començà a escriure novel.les durant el seu temps lliure.

Al 1948 va terminar la seva primera novel.la, El hospital de la tranfiguració, que va trigar vuit anys en publicar-se a causa dels problemes amb la censura comunista. Al 1951 va aparèixer la seva primera novel.la publicada, Los astronautas.

Les seves primeres obres estaven influenciades per l’escola utòpica europea, i sobre tot pels autors del’Europa Oriental. A partir de 1956, quan es començà a produir la desestanilitzacióde l’estat i, per tant, amb major llibertat d’expressió, poguè escriure sense avenir-se amb les idees del règim.

La seva narrativa evolucionarà cap a una ciència ficció rica en especulacions ( gràcies a la seva formació i al seu interès pels temes científics ) però, contrariàment al que passava amb els títols occidentals, aquestes fonamentaven l’exposició de dilemes filosòfics, socials i morals amb una profunditat rarament vista dintre del gènere.

Va fer èmfasi en diverses obres, entre les quals Solaris ès l’exemple més brillant, de la natura de la intel.ligència i de la impossibilitat de la comunicació. A més de narrativa, en Lem és també força conegut com a assagista científic i filòsof.

Després d’exiliar-se al 1982 a Berlín, i després a Viena, tornà a Polònia al 1988, concentrant-se a la producció assagística. La seva última novel.la, Fiasco, la va escriure al 1987. Va morir a Cracòvia el 27 març del 2006.

L’OBRA

Kris kelvin ès el nom del protagonista i també qui fa de narrador de la història. Kelvin és expert en “solarística” disciplina relacionada amb el planeta Solaris que orbita al voltant de dos sols; l’oceà de textura col.loïdal que cobreix genera fenòmens que semblen creats per una voluntat; fenòmens pels quals la “solarística” encara no ha trobat cap resposta: només ha sigut capaç de catalogar-los, i de crear una bibliografia immensa plena de vaguetats i teories indemostrables.

A l’arribar Kelvin a l’estació cient’ifica de Solaris es troba amb que, dels tres tripulants, un s’ha suïcidat, un altra s’ha tancat al laboratori, i el tercer sembla haver perdut l’enteniment. A la cabina també troba Harey, la seva ex-parella, morta uns anys enrera a la terra. Descartada qualsevol explicació esotèrica, en Kelvin se n’adona que durant tot aquell temps les aparicions que els tripulants experimenten són degudes a l’oceà sintent, però prova de comunicar-s’hi? De defensar-s’hi atacant-los psicològicament? És un acte conscient, reflex? Quin és el propòsit, quines són les intencions, el sentit?

Solaris, un planeta imaginari

El planeta més petit que la Terra i està cobert per moltes illes. Així que es tracta d’un planeta principalment aquàtic, similar a alguns dels exoplanetes detectats fins ara.

L’oceà ès una formació orgànica i complexa, que recorda a la teoria de Gaia que considera la Terra com un gran organisme viu, tot i que la teoria és molt posterior.

L’obra també parla de la inquietud de l’èsser humà per comprendre allò que és diferent mitjançant la recerca.

L’obra té dues adaptracions cinematogràfiques una de Andrei Tarkovski (1972) i una altra el 2002 dirigida per Steven Soderbergh i protagonitzada per George Clooney i Natascha McElhone.

Bibliografia

Aproximación a las ciencias planetarias WAA. Ediciones Universidad Salamanca.2004

Filmoteca

Solaris 1972

Solaris 2002